CASTELL DELS MOROS (2.127 M)

El Castell dels moros és un cim molt asequible per fer a peu, ja que es troba molt aprop d'una pista transitable, tant que per donar-li una mica més d'emoció, i per diversificar en la forma d'assolir els cims que m'he proposat, vaig decidir de fer-lo des de més lluny i amb bicicleta de muntanya. Per aquest propòsit m'acompanyaven els meus amics Sergi i Carme, i vam sortir de Tregurà de Dalt per la pista que porta a Ribes Altes,  una mica abans de les 10 del matí, amb un temps força insegur però amb una temperatura molt agradable per pedalar, mes aviat fresqueta. Però, la pujada aviat ens va fer suar una mica, no només per la pendent, sinó perquè unes pluges fortes caigudes recentment havien deixat el camí molt desfet, amb rocs i graves, que dificultaven la tracció de les rodes i "perdiem" moltes pedalades. Val a dir que la pista transitable, ara només ho és per a vehicles tot terreny.
Vam anar guanyant alçada i vam arribar fins al trencant que porta al Coll de Tres Pics, a uns 1950 m. d'altitud. La pista arrencava amb un fort pendent, amb molta grava i es feia impossible continuar a sobre de la bicicleta. Tocava empenyer la bicicleta i quan ja pensavem que tot el que quedava seria així, la pendent es va suavitzar i vam poder continuar pedalant, fis a una mica de coll que no té nom als mapes.
Des d'aquí ja veiem el Castell dels moros, que és un promontori rocallòs que té un petit llac als seu peu. La pendent era suau fins que començaven les roques però no hi havia camí i vam haver de pedalar per sobre la pradera alpina, voltant el llac entre mig de la boira que ara si ara no ens permetia veure el nostre objectiu i les altres muntanyes del voltant: Cerverís, Balandrau, Tres pics, Fontlletera,..que encara resten pendents al llistat dels 2000s.
Finalment vam arribar a una pedrera i no ens quedà més remei que carregar la bicicleta a l'espatlla els metres finals que ens separaven del cim. Són uns pocs metres i no voliem fer el cim sense les nostres "màquines".
A les 12:00 del matí vam arribar a dalt i ens vam fer unes fotos mentre la boira ens anava envoltant. Ens vam abrigar una mica i vam baixar fins al llac , on vam menjar unes barretes energètiques per continuar la baixada cap a Tregurà, que l'estat de la pista va fer que fos una mica accidentada: una caiguda, una punxada,...Sense gaires blaus  i encara que amb els braços força carregats de soportar els sotracs de la bicicleta, vam poder arribar fins al cotxe,..... per anar a buscar un bon restaurant!
 
I ja tenim un altre 2000 a la butxaca!.