Puig Cerverís (2.206 m)

El dissabte 27/11/2010 surto després de dinar cap a la pista de Ribes Altes. La trobo molt degradada des de l'últim cop que la vaig fer, per anar al Balandrau. Els 10 km. plens de rocs fins a la Collada de de Meianell es fan llargs, y no crec que els haguera pogut fer sense un tot terreny.

Un cop a la Collada, gairebé es veu el cim, que es molt aprop. Són les tres de la tarde i fa una temperatura de -1ºC, però no fa vent i l'ambient és agradable. Pujo sol, amb dues gosses, i no es veu ningú en kms. La sensació de soledat a la muntanya cada vegada m'agrada més, és com disfrutar de la muntanya en exclusiva! El problema sempre és la seguretat, i cal ser molt precavit, i estar més concentrat en el que fas, ja que una simple torçada de turmell, en un indret sense cobertura de mòbil (com és el cas) i amb les temperatures de l'hivern podria ser fatal. S'han de coneixer els riscos i pendre la decisió d'asumir-los de forma conscient i meditada.

Aquesta sortida és molt curta, gairebé veus el cim des del cotxe. M'hi adreço en línia recta, i en poc temps assoleixo el cim, un pèl innivat. Faig cuatre fotos i tiro avall. Em trobo un parell d'isards fugissers i crido les gosses: ja és prou magre l'hivern aquí dalt com perquè a més a més els facin gastar energia gratuitament.

En questió d'una hora he pujat i he baixat. Un passeig i un altre 2000 a la motxilla!.