COSTABONA (2.465 m)

Dia 20/04/2010, després de una sessió d'osteòpata per tornar a posar-me l'esquena a puesto per una trompada esquiant a La Molina, sortim cap a Espinavell, on agafem la pista que porta a Setcases. A les 12:45 arribem a la Collada Fonda, on deixem el cotxe i comencem a caminar. L'osteòpata m'ha deixat ben masegat, i em penso que tinc més mal ara que abans del massatge. Val a dir que l'endemà estaria molt millor, aquestes coses necessiten el seu temps... Agafem la carena direcció Nord, per les roques d'en Mercer, seguint un filat pel bestiar i amb una pendent una mica pronunciada per começar en fred. Però el temps amenaça pluja i no val a badar. L'itinerari és molt fàcil i ja des del primer moment veiem el cim del Costabona. A més, hi ha un corriol amb la traça ben marcada. Aquest va desviant-se cap al nordest, de manera que anem flanquejant en diagonal fins a trobar-nos a la carena est del cim i llavors, comencem a disfrutar de magnífiques vistes al Canigó, que es troba mig cobert pels núvols. A les 14:20 assolim el cim, fem fotos de les vistes i com que el temps es va empitjorant, decidim baixar cap al refugi de Costabona, per si arriba la tempesta. De baixada veiem perdius xerres, i també un isard solitari que travessa una congesta de neu. A les tres arribem al refugi. Està en bones condicions (acceptables), amb llar de foc i menjar "d'emergència" que algú ha anat deixant, i que encara no ha caducat. Al costat del polsador de bombers han escrit: "no funciona", però hi ha cobertura de telèfon. El temps continua insegur, però com que de moment aguanta, decidim continuar fins al cotxe ara que no plou i dinar més tard.  Apretem el pas i a les 15:40 ja estem al cotxe. Fa un vent fred força molest així que decidim perdre alçada i dinem abans d'arribar a Espinavell, en un racó arrasserat al costat del riu.  Ja tenim un altre 2000 a la butxaca!