Pic de la Creueta

La Creueta: un 2000 amb 4 potes.

El 4 de setembre en Pedro i jo ens disposem a fer el cim de la Creueta. Seguint amb la idea de diversificar la manera d'assolir els cims, aquest el volem fer a cavall. Hem escollit aquest perquè considerem que no està massa lluny de Planoles, el que permet sortir a cavall sense necessitat de remolc, i té un perfil força planer, el que permet plantar-te ben bé al cim amb el cavall.
La jornada es preveu llarga, i portem dinar, aigua, farmaciola, impermeable,...a part, és clar, del material d'equitació: selles de muntar, alforjes, cabeçades, cordes,...I la roba està a mig camí entre l'equitació i el muntanyisme: pantalons de muntar, casc, polaines i botes de muntanya, ja que algun tram haurem de desmuntar.
Al matí ens dirigim al prat on estan els cavalls amb tot el necessari per l'excursió, al pont de la ctra. de Nevà sobre el riu Rigart. Els cavalls són dos hispano-àrabs: Lua i Taga, mare i fill, petits però molt resistents, els més adecuats per anar d'excursió i ficar-se per on altres cavalls de major tamany tindrien problemes per passar.
A les 08:30 ja estem muntem i enfilem per la carretera de Nevà amunt fins al primer revolt, on surt un camí de terra que ens porta a Nevà. Anem al pas, ja que els cavalls, com qualsevol esportista, han d'escalfar una mica, i hem començat amb una pujada prou forta.
A les 09:00 ja arribem a Nevà, i travessem el poble en direcció a l'Hipica "El Pas". Just abans d'arribar a l'hipica, continuem per la dreta passant al costat dels dipòsits d'aigua del poble. Pugem a poc a poc, però el pendent és pronunciat i els cavalls suen de valent.
A dos quarts de deu ens trobem, gairebé al final de la pista, un ramat d'ovelles que pasturen els Plans de Nevà durant l'estiu. Després d'un tancat per carregar bestiar, abandonem la pista i seguim per un corriol les marques grogues i les indicacions cap Castellar de n'Hug.
A les 10:30, als plans de Nevà, on es bifurquen les senyals cap al Coll de la Bona o cap al Coll de les Fontetes de Castellar, fem una parada per deixar pasturar una mica els cavalls i que es refacin de l'esforç de la pujada, ja que hem guanyat uns 700 m. de desnivell des del Rigart fins aquí.
Continuem cap al sudoest, amb un pendent ara més suau, fins a trobar un filat, que travessem per un portal. A partir d'aquí el corriol s'enfila pel bosc, i ens trobem amb un munt de fang a més de branques baixes que ens obliguen a desmuntar i anar davant dels cavalls, guiant-los entre els arbres. La pujada es fa feixuga entre el fang i haver d'estirar del cavall, que sovint "es planten" i no volen avançar.
Finalment , cap a quarts de dotze, arribem al Coll de les Fontetes de Castellar, i ja estem a les pastures. Tornem a muntar i seguim la carena en un puja i baixa ara al pas ara al trot, i alguna galopadeta.
Als cavalls els agraden els espais oberts i troben molt interessants els ramats de vaques i ovelles que anem trobant. També trobem un pastor, qui ens indica on podem trobar un abeurador pels cavalls i quin és els cim de La Creueta, ja que aquí dalt el relleu és molt suau, ple de petits turons i colls, i costa de situar-se.
Arribem a l'abeurador al voltant de la una de la tarde, així que aprofitem per dinar uns entrepans i una mica de fruita. Els cavalls beuen, i pasturen mentre alguna vaca s'acosta encuriosida.
Tornem a cavalcar i abans de les dues ja arribem al cim, marcat per una fita (punt geodèsic). Magnífiques vistes de la Collada de Toses i del Alt Berguedà. Hem fet més de 1000 metres de desnivell acumulats, i els cavalls ja estan cansats. Avui s'han guanyat les garrofes!!
De tornada desfem el camí de pujada, una mica més ràpid, no només perquè fa baixada, sinó perquè els cavalls se n'adonen que van cap a "casa" i apreten el pas per arribar.
Cap a les cinc de la tarde arribem al camp. Estem cansats, ja que hem montat unes set hores, i el cul ja ni el notem, però encara falta "dutxar" els cavalls per treure'ls la suor. Els fiquem al riu i els tirem aigua amb una galleda. No els agrada gaire i ens emportem alguna trepitjada, però val la pena perquè així no tindran picors i no els empiparan les mosques.
Finalment, els deixem pasturant al prat i acabem d'arribar a Planoles...amb un altre 2000 a la butxaca!!!!!!!.