GRA DE FAJOL PETIT hivernal (2.565 m)

Hola!
Em plau comunicar-vos a tots que ja he "trencat el gel" amb el llistat de 2000s del Ripollès. Avui, amb el Carles com a company de cordada, hem anat a Ulldeter per tal de pujar el Gra de Fajol Petit per la canal estreta, per després crestejar fins al Gra de Fajol i baixar pel Coll de la Marrana. Un cop al peu de la canal, el vent ha anat augmentant, es formaven remolins i baixava força neu per dins de la canal, empesa pel vent des de dalt. Per tant hem decidit canviar de ruta i pujar per la Canal Occidental, més oberta i que encara que bufava el vent, la neu no es canalitzava tant com a l'Estreta.
Hem pujat amb els crampons i els piolets, sortejant alguna zona de roca, fins arribar a la creta. Un cop a la cresta el vent era terrible, i la progressió fins al cim del Gra de Fajol Petit ha estat un patir, ja que en ocasions els cops de vent amenaçaven amb tornar-nos pel dret (literalment) al parking de Vallter. Al cim, per major exposició o perquè el vent anava guanyant força en avançar el dia, no s'hi podia aguantar gaire, així que hem fet unes fotos com hem pogut i hem marxat, cresta avall, deixant el Gra de Fajol per un altre dia (encara queda 2010!). Quan hem sortit de la cresta ja ha sigut una altra cosa, tot i que també bufava, i hem caminat enfonsant-nos a la neu... perquè les raquetes eren al cotxe!
En fí, una sortida molt maca però un temps hivernal (infernal), i el més engrescador: el primer 2000 a la butxaca. Ja només em queden 39!

Enric

---

Diumenge 21 de febrer 9:15 hores. Aparcament del refugi d'Ulldeter. Dia solejat i vent que aixeca la neu pels cims. Objectiu: Gra de Fajol Petit (2565 m) per la Canal Estreta. Aproximació senzilla fins el peu de la canal, on el fort vent s'arremolina al corredor amb virulencia fent baixar quantitats importants de neu a tota velocitat, cosa que fa molt arriscat atacar la canal. Canvi en l'objectiu: pujarem per la Canal Occidental. Davant nostre tres cordades, una escorada a l'esquerra i dues més pel costat dret, més innivat. Optem per aquesta segona opció. Darrere nostre dos nois més. Decidim no encordarnos. De neu, la justa, ni massa tova ni gelada. En un parell de punts hem de transitar entre pedres força inestables: els moments més compromesos. Les dues cordades ascendeixen amb lentitud i, poc abans d'assolir la cresta, les superem amb rapidesa. Ja som a la carena. Són les 11 hores i, a partir d'aquest moment, el vent se ens mostra amb tota la seva força i cruesa: és difícil mantenir-se de peus. Transitar per la carena fins el cim es fa dur i penós. Els escasos metres es fan inacabables. Les ulleres glaçades, la neu impactant a la cara com agulles, el torb que limita la visibilitat, treure la càmara i fer fotos és una proesa. Ambiemt "infernal" malgrat el baixísim índex de fredor. A penes dos minuts al cim (no vaig mirar ni el paissatge!) i avall tant ràpid com les ensopegades per les batzegades del vent ens permeten. Emboquem el corredor de descens, entre els dos Fajols, i el vent afluixa considerablement. El descens és còmode fins el fons del circ, on la neu pols fa que ens enfonsem una vegada rera l'altre fins el meluc. Arribem al cotxe a les 12:15 hores, ben trinxats. Però l'esforç ha valgut la pena. Una mirada enrera amb prou feines ens permet veure el cims dels Fajols: el torb s'ha apoderat definitivament de la muntanya...

Carles