Pic de la Fossa del Gegant

El dia 20 d'octubre agafem el tren cremallera fins a Núria amb intenció d'aconseguir els cims de la Fossa del Gegant , Freser i L'Infern.

Fa fred i la muntanya ja fa dies que està enblanquinada, però no pensem trobar gaire neu.

Comencem a pujar i a la vall del torrent de Noucreus no hi toca el sol. Fa una mica de vent i la sensació de fred no és gens de tardor, sinó més aviat de pur hivern.

Anem pujant i ens trobem amb un mufló solitari, que puja per la vall, potser buscant el sol, que ja escalfa el cims. Abans d'arribar a Noucreus ja trobem neu, i en algun punt força glaçada. Anem esquivant els punts més glaçats i arribem a Noucreus. El paisatge és impresionant, amb aquella atmosfera típica dels dies de sol a l'hivern. Ens sorpren l'ambient tant hivernal, en el sentit literal ja que no portem grampons ni piolet i la gran quantitat de plaques de gel no ens l'esperavem.

Des de Noucreus carenejem al sud fins arribar al Pic de la Fossa del Gegant, que serà l'únic 2000 de la jornada, ja que cap al Coll de Carança, i després la creta del Pic de l'Infern està molt glaçat i és massa arriscat progressar sense el material adequat.

De fet a la tardor són frequents els accident a la muntanya per no portar el material adequat a les condicions que hom no s'espera trobar encara.

Amb un cert disgust per no poder fer el cims desitjats però havent gaudit d'unes vistes formidables dels mateixos tornem a fer camí cap a Núria, on tornarem a pujar al tren per anar-nos capa acasa...amb només un 2000 a la butxaca!.