Pic de Freser i Pic de l'Infern

Pic de Freser i Pic de l'Infern:

El dia 23 de decembre a les 09:30 surtim de Núria per fer els dos últims cims del projecte 40x2000: El pic de Freser i el pic de l'Infern. Val a dir que aquest últim els mapes oficials el situen a França, però que algunes edicions de l'Alpina el situen a aquest costat de la frontera. Per aquest motiu i per ser un cim amb molta tradició al Ripollès, el vaig incloure al meu llistat de 2000s de l'any 2000, i per tant vaig decidir que enguany també l'havia de incloure.
Amb el meu cosí Sergi, que ha vingut des de Salou per acompanyar-me en aquesta sortida, agafem el primer cremallera i un cop a Núria ens encaminem cap al Coll Noucreus. De seguida ens calcem les raquetes ja que una recent nevada ha deixat un bon gruix de neu.
Aquest cims són molt més aprop de Vallter 2000 que de Núria però, per la mandra de fer quilòmetres amb el cotxe, vam sortir des de Núria. Aquest atreviment el vam pagar amb moltes hores extres de trepitjar neu.
Anem pujant cap a Noucreus i la neu humida s'enganxa a les raquetes i ens fa ralentitzar la marxa i fer-la molt més cansada. Però pas rera pas anem avançant i finalment arribem al coll (12:40).
Des del Coll de Noucreus veiem els nostres objectius i ens semblen molt llunyans (de fet ho estan!). La previsió era de nevades a la tarde i ja gairebé és migdia, però no fa vent i decidim continuar, ja que al 2010 no li queden gaires dies!
Anem carenejant en direcció est i arribem al cim del Pic de Freser. Estem força cansats de caminar per la neu, però la visió del Pic de l'Infern amb la seva impresionant cresta ens encoratja a continuar.
A la cresta s'ha format una cornisa de neu, i avancem amb cura de no trepitjar en buit, per la part de la dreta. El cel es va tapant i comença a nevar suaument quan arribem al cim del Pic de l'Infern (14:30). La creu que hi ha està totalment glaçada, fem unes fotos per celebrar que hem aconseguit el cim i amb ell complim el repte de pujar a tots els 2000s del Ripollès.
Iniciem el retorn cap a Coll de Noucreus. En arribar de nou al cim del Pic de Freser, menjem una mica sense entretenir-nos gaire, ja que cada vegada neva amb més intensitat.
La pujada de nou cap a Coll de Noucreus es fa molt feixuga, però no és ni molt menys com la pujada des de Núria. Finalment arribem i llavors "només" queda baixar fins a Núria.
Durant la baixada la nevada s'intensifica encara més i arribem a Núria (18:00) en mig d'una gran nevada, que ens deixa completament blancs!!
Agafem el tren de baixada molt cansats, però amb una gran satisfacció per haver aconseguit els cims.

Ara ja tinc tots els 2000s del Ripollès a la motxilla!!!