PEDRA PICADA (2.006 m)

Tenia pendent, des de l'hivern passat, una sortida amb raquetes amb la meva germana i el meu cunyat. A la  fí, el 14 de març es van apropar des de Lleida ciutat fins a les terres del Ripollès i a les 10 del matí deixavem els cotxes estacionats a la carretera que va de Toses a la Collada, per agafar el camí que porta per la Baga de Toses fins Les Tallades. Gairebé no es podia ni deixar el cotxe, perquè a peu de carretera el gruix de neu ja era important, i l'espai que havien netejat les màquines era ben just. Així, ens calcem les raquetes a peu de carretera i a caminar.
Portem tres gossos de mida mitjana i de començament es tornen bojos jugant amb la neu. No poden caminar pel gruix de neu que hi ha, i avancen a salts. Després es calmen i comencen a estalviar energia caminant al darrera nostre, aprofitant la nostre traça. Que espabilats!
El dia és molt bo i aviat ens treiem el folre polar i continuem amb només la samarreta i la jaqueta per tallar el vent, que és una mica frescot. El camí, malgrat ser una pista ampla, de vegades no se sap per on va, ja que la neu acumulada pel vent transforma el paissatge i no s'està segur de si vas pel camí o si vas per sobre els prats.
Cap a les 12:00h arribem a uns plans i trobem les fites de color groc, que ens portaran, per un corriol que s'endinsa al bosc, fins als Plans del Ginebrar, ja la carena. La pujada pel bosc es fa feixuga, ja que el lloc és molt bac i hi ha la neu, no només de la última nevada (la que va colapsar mitja Catalunya), sinó la de tot l'hivern. Potser que hi haguessin 2 metres o méssota els nostres peus.
Un cop als Plans del Ginebrar, mengem un Donut i unes barretes energétiques per recuperar una mica, ja que el que havia de ser una passejada s'està convertint en una sortida amb cara i ulls. Després, carenegem sense dificultat fins al Collet de les Fontetes de Castellar. Aquí el vent ha escombrat la neu i caminem sense esforç, perquè a més la pendent és molt suau. Al Collet trobem per primera vegada la traça de algú que venia de la banda de Castellar de n'Hug, i l'aprofitem per pujar fins al cim del Pedra Picada (2006 m.) on arribem a les 2 de la tarda. La idea era estar dinant a casa a aquestes hores! Sort dels Donuts!
Fem unes fotos de la esplèndida panoràmica que es veu des d'aquest cim. Les vistes són espectaculars i a més el dia és magnífic. I després cap avall, que avui dinarem a les tantes! Per sort tot és baixada i com que el recorregut és el mateix del de pujada, la traça ja està oberta.
A les 16 h ja arribem al cotxe, i cap a casa, que ens esperen uns macarrons! 

Enric