PLA DE PUJALTS (2.055 m)

És dilluns 5 de juliol. He treballat tota la nit però ara ja és migdia i ja n'hi ha prou de dormir (de fet, mai hi ha prou!). Una mica ensopit dino i preparem quatre coses per sortir a la muntanya. Anirem per la pista de Nevà als plans de Nevà i llavors començarem a caminar, però....sorpresa! Hi ha una tanca al camí poc després d'haver passat l'Hípica El Pas, que ens barra el homònim. A les 16:30 comencem a caminar una mica més avall del previst. S'estan formant núvols de tempesta o sigui que el cim, malgrat ser modest, no està garantit, ja que en qualsevol moment hauríem de fer mitja volta i apretar a córrer. Al cap de mitja hora arribem a on ens hauria deixat el cotxe, aprop d'un tancat per al bestiar. Anem seguint unes marques grogues, que ens portaran fins al Coll de la Bona, a les envistes de Gombrèn, però s'ha d'anar a l'aguait perquè les marques del mateix color també porten a Coll Roig i Campelles, i ens podríem desviar molt.  A les 17:20 arribem al coll i ens enfilem per la carena a la nostre esquerra per arribar als 10 minuts a un petit pujol on hi ha un Bunker de la postguerra, de quan Franco temia una invasió (bé dels aliats o bé dels alemanys) pel nord. Hi ha fonts que asseguren que a tot el Pirineu hi ha unes 10.000 d'aquestes construccions i que en el moment que es van realitzar van suposar una gran activitat econòmica i l'arribada de molta població als petits nuclis del Pirineu, no només els treballadors, si no també militars, molts d'ells amb les seves famílies. Aquest està força conservat, domina la Collada de Toses i permet veure Planoles des del punt de vista d'un niu de metralladores.  Deixem el bunker i continuem carenejant per arribar a un altre pujol, que també podríem considerar un cim, però el Institut Cartogràfic de Catalunya no li dona nom. Es diu, però, Roc dels Llamps, mal lloc per trobar-se al mig d'una tempesta. I com que els nuvols van creixent, apurem el pas per acabar d'arribar, sempre seguint per la carena fins al Pla de Pujalts (2.055,3 m.) a les 18:00 h. De baixada decidim provar sort i comencem a baixar per un corriol que surt del coll entre el Pla de Pujalts i el Roc dels Llamps, però el corriol és un pas de vaques que es perd en un bosc de pins amb moltes branques baixes que dificulten el pas i que fa que acabem de color groc, ja que estan plens de pol·len. Finalment sortim al Coll de la Bona i tornem per on hem vingut per arribar al cotxe passades les set de la tarda...el cel ha aguantat i ...No ens hem mullat!