PUIG DE COMA ERMADA (2.502 m)
LA LLOSA (2.509 m)
ROCA COLOM (2.510 m)

El dia 13/12/2010 decideixo cel·lebrar el meu 39 aniversari amb una sortida a la muntanya. És una mena de regal que em faig a mi mateix. I la muntanya em regala un dia de sol i vent a l'hivern.
El vent és fred però es pot suportar i amb sensacions sota zero surto de aparcament de Vallter 2000 a les 09:15 en direcció a la Portella de Mentet. Coincideixo amb un altre muntanyista, però en arribar a la Portella (09:45h), ell se'n va a l'esquerra, cap a Pic de la Dona i jo cap a la dreta, seguint un GR que abandono al poc temps, per enfilar-me al primer 2000 de la jornada (10:20h), el Puig de Coma Ermada. És un petit pujol, amb les restes d'una cabana al seus peus, que domina tota la Coma Ermada, que és una extensió de suaus pendents, escombrada pel vent i només apta per a les pastures d'estiu.
Aquest paissatge sense vegetació em recorda molt l'excursió que vaig fer a l'estiu per la tundra àrtica, aprop de Cap Nord, a l'extrem més septentrional d'Europa. El fet de que m'acompanyi un Husky, encara em transporta més aquelles terres salvatges on, com aquí, l'única activitat humana possible és la ramaderia extensiva i temporal. Aquí, però no em trobo amb cap ramat de rens!!!
Continuo caminant en direcció a l'est, per una zona gairebé plana, fins que vaig guanyant una mica d'elevació fins al cim de la Llosa, marcat per una pedra on algú ha pintat el seu nom amb pintura groga(10:05h).
Més llunyà es veu el cim de Roca Colom, aquest amb una forma més de muntanya, per dir alguna cosa, ja que té una rampa llarga i pronunciada per arribar al cim. Abans d'arribar, però, s'ha de voltar per sobre d'un circ als peus del qual hi ha un petit estany, el Concròs, ara glaçat. Això fa que el cim quedi encara més lluny del que a primera vista sembla, ja que en lloc d'anar-hi en línia recta, s'ha d'anar describint un arc.
Finalment arribo als peus del cim i començo a pujar, amb el vent una mica més fort i, em sembla a mi, una mica més fred. Vaig pujant i guanyo el cim (11:05h), coronat per un refugi de pedres (que no serveix de gaire, ja que està ple de neu) i per uns petits màstils amb mocadors d'oració tipus nepalí. Un cop més, vistes a la plana d'Osona sota la boira i el Montseny sobresortint a la llunyania.
De tornada travesso la Coma Ermada seguint unes fites, que em porten més directament a la Portella de Mentet, sense tornar a passar pels cims de la Llosa i del Puig. Un cop a la portella baixo cap al parking, on arribo al voltant de les 12h...amb uns 2000s més a la butxaca!!
.