Fa uns 15 anys tot passejant per Collserola, zona de Sant Pere Màrtir, vaig trobar-me en plena muntanya un gran viver de pins pinyoners i alzines. Hi havia un sentor jubilat, en Roca, que tot i la seva edat pujava i baixava les muntanyes igual de ràpid que jo. Vaig plantar alguns arbres amb ell i de tant en tant me’l trobava, doncs jo plantava els meus propis arbres en d’altres zones. En Roca tenia el viver i escampat per la muntanya un complex sistema de recollida en bidons de les aigües pluvials que utilizava per regar l’arbrat en èpoques de sequera estival com sol passar en el clima meditarrani. Cada dia hi anava i hi dedicava hores i hores. Cada arbre estava en un gran clot per aprofitar cada gota d’aigua doncs el lloc és molt més solana que obaga.

El resultat uns anys després és meravellós: el vessant SO de la muntanya de Sant Pere Màrtir té un reguitzell d’arbres (centenars o millors dit uns pocas milers) joves. Els més antics ja tenen una alçada de més de 3 metres i en passar per l’autopista es veuen perfectament. El paisatge ha canviat. Fa un parell de setmanes el vaig trucar, vaig parlar amb ell i quedàrem al viver. Havien passat els anys i ell ja en tenia 78 i evidentment no tenia les facultats de 15 anys abans però encara es movia prou bé. Tenia colaboradors una mica més joves, pensionistes com ell. El viver era molt més petit que bans, però. Vaig portar-li un pi pinyoner en senyal de reconeixement i ell em va donar a canvi un plancó d’ alzina que plantarem a Planoles.

Crec que personatges anònims com en Roca mereixen la Creu de Sant Jordi més que no pas alguns personatges que darrerament han rebut (i devaluat) aquesta prestigiosa distinció.

Nosaltres a l’AEP hem pres com a exemple el que va fer en Roca i estem fent el nostre propi viver, més endavant us en parlaré d’aquest projecte en un altre article.

Comentar finalment que a la zona de l’acampada de nens que l’AEP sol fer a l’agost s’hi ha tallat un munt de pi negre adult per ‘recuperar pastures abandonades’ (sic). Al GAF no hi estem d’acord amb aquestes mesures ja que la població de diversos animals que tenen el bosc de pi negre madur com a hàbitat (com el gall fer per exemple) ha minvat considerablement a la reserva natural Freser-Setcases. Una d’aquestes zones és la baga de l’Estremera, a tocat de l’esmentada zona. Per cert, per aquan el Parc Natural del Pirineu Oriental amb les seves corresponnets reserves integrals?

En les imatges de sota podeu veure algunes fotos del viver d’en Roca i una poesia que ell mateix va escriure.

Salutacions i Bon Nadal,

Josep Maria Casals
Cap del GAF (Grup d’Acció Forestal) i membre de la Junta de l’AEP.
Desembre del 2010

Com a resum de les darreres activitats de la secció val a dir que fa un any, per la Festa Major, es feu una excursió (zona Can Gasparó – Can Baldrich) per a descobrir i/o parlar de les diferents espècies d’arbres de la zona. La riquesa fou gran: tota mena de caducifolis (freixe, roure, bedoll, avellaner, ...) i les coníferes clàssiques (pi negre, pi roig, avet). Hi assistiren un total de 45 persones si fa no fa.

Per Setmana Santa d’enguany es feu la ja tradicional Diada de l’arbre. Es plantaren 3 exemplars adults de “Morus alba fruitles” (morera borda) prop de la Colomina a una nova zona enjardinada i 4 avets de Douglas (Pseudohuga menziesii) a la zona ded l’Hípica el Pas de Nevà.

Respecte el bosc en general enguany l’any ha estat força plujós (igual que el anterior) i en general bo pel bosc: la plaga dels roures ha afectat enguany el sector Nevà força més que no pas la solana de Planoles (sobre Can Cruells). L’explicació és ben simple: la zona de roure fou tractada amb un plaguicida via helicòpter en el decurs de 3 dies. No és la millor solució i queda el dubte de què hagués passat si no s’hagués fet la fumigació. La processionària d’altres anys també ha reculat de forma general. Els arbres petits han crescut força enguany, com 2 ó 3 anys normals.

Per finals d’hivern i/o inicis de primavera preparem amb tota il·lusió la 3ª diada de l’arbre, on “atacarem” la gran zona de jardí que hi ha a sota de la N-152 a l’alçada de la casa d’en Roger Artigues. Alguna cosa també serà plantada a la Colomina.

Val a dir que estem pensant a llarg termini i que per això estem creant un viver propi d’arbres. L’objectiu és tenir arbres grans tot comprant-los més petits o tot agafant-los de terrenys vora pistes on una esllavisada de terra ha deixat un arbre en situació crítica. Així ho hem fet amb un gran bedoll a la pista Planoles-Campelles. Esperem que hi hagi sort.

No faltarà la plantació un alerç dels Alps (Larix decidua) per recordar la gran excursió al Gran Paradiso.

Fins la propera.

Josep Maria Casals
Setembre del 2010

Aquest primer article de la Secció parlarà de la plantada d'arbres que celebrarem a principis de maig.

Des del aquell dia he anat passant quasi cada cap de setmana a veure com estava el que vam plantar.

La millor noticia és que el procés d'arrelament dels arbres va per bon camí. La climatologIa, amb més de 248 l/m2 caiguts al mes maig, ha estat extraordinariament favorable.

Fins i tot, el propassat diumenge, alguns dels arbrets petits com els Avets de Douglas I els pinastres, estaven lleugerament colltorçats en direcció nord. La pluja quasi continua amb vents predominants dels quadrants Sud i Est a les darreres setmanes ha produït aquest curiós fenòmen, d'altra banda no massa habitual.

Com que l'herba de la zona verda on vam plantar la major part de l'arbrat havia crescut força i no havia estat tallada a data d'escriure aquesta article, vaig decidir de plantar in-extremis un 'petit i improvisat tutor' (pal o canya) al costat de cadascun dels arbres més menuts. No sigui pas que el dia que tallin l'herba tirin pel dret,mai se sap!

Si em llegiu els que vau plantar arbres a la Diada, seria d'agraïr que poseu quan pugueu un tutor un xic més gran del que vaig posar jo pel vostre arbre a fi de donar-li la màxima protecció.

Els arbres grans (2 nogueres i 3 til·lers, un dels quals plantat una setmana més tard a Planés), estan bé. He compactat un xic més les terres i he reforçat els tutors que duien de viver. Les fulles d'aquests arbres estan verdes i tendres, tot fent joc amb el verd intens que domina ara a Planoles.

Com a element negatiu, cal sementar l'arrencada per part de mans incíviques de dos avets de Douglas a La Colomina. Què hi farem! El recompte d'arbre menut ara és: 10 avets + 2 pinastres + 1 roure. Espero que no es repeteixin fets tant desagradables.

Malgrat tot, tinc un grat record de la Diada i espero que tot i que fou el primer cop que es cel·lebrava i que jo personalment estava una mica limitat en els moviments degut a que havia de dur croses, us agradés .

Fins la propera crònica

Josep Maria