Us informem que l'ajuntament de Planoles organitza La Tramuntana , cursa d'alta muntanya entre Vernet i Planoles. Si hi ha algun soci interessat en col·laborar en l'organització d'aquest molt interessant esdeveniment, us podeu posar en  contacte amb el telèfon 663 40 90 16 o al mail info@aeplanoles.org, per tal de incorporar-vos en l'organització de la cursa en tasques que podrien consistir en la senyalització de la ruta, formar part dels controls de la cursa o participar en activitats dinamitzadores diverses a dur a terme preferentment a Planoles.

Avantatges que gaudeixen els nostres associats, presentant el carnet de l'any en curs:

	Esports Ski & Mountain. Ribes de Freser Descomptes d'entre el 10 i el 15% en compra o lloguer de material esportiu.
Calçats Quetglas	Calçats Quetglas. Descompte del 15% en Chiruca i Panama-Jack Consell de Cent, 428 - Barcelona. 93 232 00 16 València, 419 - Barcelona. 93 231 91 58 Dr. Fleming, 10-12 - L'Hospitalet de Llob. 93 422 05 99 Major, 29 - S. Feliu de Guíxols. 972 82 20 17 Serrat, 2 - Centelles. 93 881 14 91 58 Querubins. Sardenya, 265 - Barcelona. 93 457 79 18
	Descompte d'entre el 10 i 15% (segons modalitat) en els forfaits.
	Descompte del 10% en els forfaits.
	Escola d'Esquí Pirineus. La Molina. 972 14 50 72 Descompte del 10% en classes particulars d'esquí.
	Gran Hotel Termes La Collada. 972 892 100 Descompte del 50% en l'accés al Club Termal. Descompte del 15% en tractaments.

Col·laboracions i cròniques dels nostres socis

Video YouTube:

18a Travessa Núria - Queralt / Associació de Muntanyencs Berguedans / 94 km

Dissabte 5 juliol, 16:30 hores, Ermita de Sant Gil, Núria. Es dóna la sortida i 593 marxadors inicien la marxa més dura de Catalunya amb la novetat que aquest any l'han allargat fins a Berga.

El primer quilòmetre és d'ascens per després planejar durant uns 7 quilòmetres i tornar a baixar per sota la cota de 2.000 metres d'inici a Núria, per a trobar aproximadament al quilòmetre 10 el primer control, tot just a l'inici de la pujada cap al Pas dels Lladres. Per a molts, és la pujada més exigent d'aquesta travessa, més de 500 metres de desnivell pel mig del prat en tan sols 3 quilòmetres. Al primer control arribo entre els últims doncs m'ho agafo amb molta calma, a la pujada cap al Pas dels Lladres, però, agafo un bon ritme i la faig d'una sola tirada tot guanyant moltes posicions.

Una vegada passat el Pas dels Lladres s'inicia el descens d'uns 700 metres de desnivell, 15 quilòmetres de baixada cap a la Collada de Tosses on trobem el segon control i primer avituallament. En Joan Miquel, l'excursionista fotògraf que segueix pràcticament totes les caminades de la Copa i fa reportatges fotogràfics que penja a la web de Picasa, és sorprèn de veurem perquè m'ha acompanyat fins a l'alçada de Fontalba i considera que he accelerat força.

Ara es fa un tros per carretera (direcció la Molina) fins a apropar-nos a la pista forestal que ens portarà cap a les pistes d'esquí de la Molina, superem un coll i després ve una forta baixada (sembla una pista d'esquí) per tornar a pujar cap al Coll de Pal. Abans del Coll de Pal trobem el control número 3 (quilòmetre 34 a quasi 2.000 metres d'altitud). Després del control hi ha un bon tros de boira però no molt densa i afortunadament la senyalització és correcta i al cap de pocs quilòmetres trobem la carretera que tot davallant ens portarà cap a una pista forestal i cap al Refugi el Rebost (control 4, avituallament 2, quilòmetre 40,5. són les 00:35h). Estem a la baixada més llarga de la NQ, on descendim durant 10 quilòmetres una mica més 1.000 de desnivell. Fins ara el meu ritme de 5 quilòmetres/hora ha estat remarcable i el primer sorprès en sóc jo. Malauradament, però, passat aquest control el camí no és tan bo, ja no estic tan fresc i la nit em comença a pesar, em costa veure les senyals i deixo que m'atrapi un grup de marxadors. El grup és de tres persones i ja havíem coincidit a la carretera de després del Coll de Pal, a partir d'ara anirem retrobant-nos i fent junts alguns trossos fins al final.

Un cop acabada la baixada, trobem el control 5, quilòmetre 45 (cruïlla de Grèixer), a partir d'aquest punt l'organització es compromet a portar a Berga els qui abandonin. Tot seguit una forta pujada, de 500 metres de desnivell, el camí és força bo i permet fer-la a bon ritme. Això és la NQ: pujar 500 metres de desnivell, per tornar-los a baixar i un cop baix, tornem-hi que no ha estat res. Aquí no hi ha gaire mitges tintes: o puges o baixes. M'esperava que el riu "Els Empedrats" dugués més aigua i que hauria de ficar el peu dins però la veritat és que han deixat unes pedres estratègicament col·locades que permeten no mullar-te.

Un cop finalitzada la baixada trobem el control 6, avituallament 3, quilòmetre 55, Can Cerdanyola. Punt on vaig abandonar el 2005 i on aquest any ja estava baixant el ritme de forma considerable. Passat el control, tornem a pujar i cada vegada costa més. Aquesta vegada són més de 400 metres de desnivell dividits en tres trams fins el coll d'Escriga. El primer amb una pendent correcte, el segon molt exigent i el tercer torna a suavitzar-se tot fent esses pel mig del bosc. La notícia bona és que al final d'aquesta pujada ja ha sortit el sol. Els següents 5 quilòmetres són un petit puja-baixa passant per Gisclareny, i amb una vista espectacular del Pedraforca.

Un cop travessat el coll de Llúria, baixem durant 2 quilòmetres fins a arribar al Control 7, Molí de Cal Ferrer, quart avituallament, quilòmetre 65, 1.000 metres d'altitud. Fins aquí he tingut molta cura en avituallar-me i beure adequadament però a partir d'aquí m'entra una espècie d'obsessió malaltissa d'anar ràpid que em porta a fer ben ràpid els avituallaments i a no "perdre el temps" en omplir la "camel-bag". Una mala política, sens dubte. Passat el control torna a haver-hi una pujada, gens exigent, però he hagut de parar a avituallar-me i beure (afortunadament porto reserves d'aigua i forces barretes energètiques). Segurament és fruit del cansament però no seguint un protocol d'avituallament s'hi perd més que no s'hi guanya. M'he recuperat completament d'aquest ensurt però m'ha costat una bona estona tornar agafar el ritme. La NQ és tan exigent que és fàcil agafar un "defalliment" i tot que en algun moment he sentit que les forces flaquejaven no he defallit, segurament perquè les pujades que quedaven ja no eren tan exigents.

Un cop passat l'ensurt, continuo fins el control 8 (quilòmetre 73, Camí de la Soleia), però a mig camí hi ha una font que em sembla que ha posat allà algun àngel caigut del cel. Després es segueix fins el coll de Fumanya i es torna a fer un tros de carretera asfaltada pel costat d'unes mines a cel obert, per després deixar l'asfalt i arribar al Collet de Mercadal (control 9, quilòmetre 79, avituallament 5). Ja només resten 15 quilòmetres, la majoria de baixada, però les forces ja no acompanyen i cada vegada costa més continuar. Continuem durant 8 llargs quilòmetres fins arribar al control número 10. Un quilòmetre de baixada molt suau i l'última pujada, són només dos quilòmetres però en semblen molts més, noto que em queden poques forces però la pujada no ha de ser gaire llarga. Al final de la pujada estic al quilòmetre 90 i només resten 4 quilòmetres de baixada, però a aquestes alçades de la caminada ja no es pot ni amb les baixades, els genolls comencen a estar fatigats i el ritme es fa més lent. A les 13:30 aproximadament arribo a Queralt, aproximadament 1 hora 30 minuts abans que l'any 2003 però aquesta vegada encara no s'ha acabat i cal baixar fins a Berga. Arribo a les 14:08. Al final un total de 21 hores i 38 minuts.

En aquesta edició han acabat 445 marxadors, aproximadament el 75% dels que van prendre la sortida. He arribat en el lloc 331é, cosa que indica l'alt nivell de molts dels participants.

Dissabte 14-06-2008 IIa Marxa de Cap de Rec: Una Marxa en tres actes

Acte I: Bellesa il·limitada

06.00h Refugi Cap de Rec (Lles). Es donava la sortida i 346 marxadors començàvem a caminar encarant, ràpidament, la baixada cap a Viliella. Abans d'arribar-hi, les vistes de la serra del Cadí eren impressionants, el sol encara molt avall li donava una coloració rogenca absolutament espectacular, amb el fons de la vall embromada.

Al poble de pedra de Viliella hi havia el primer control/avituallament, amb coca i xocolata desfeta. Després, començava la pujada per la Vall de la Llosa de 1.100 metres de desnivell, al principi per pista forestal resseguint la vora d'un riu, com gran part de la caminada. La gent estava fresca i el ritme era elevat. A mitja pujada es trobava el control/avituallament de Xuïxirà, per continuar pujant cap al Port de Vallcibera. Aquest port té una alçada de quasi 2.600 metres, similar al Port de Perafita. Ambdós ports eren els dos punts més alts de la marxa, en els quals hi havia força clapes de neu, sobretot en la banda obaga.

Una vegada passat el Port, començarem la baixada cap al Refugi Estany de l'Illa, on hi havia un altre control/avituallament. Els voluntaris de l'organització van haver de pujar l'avituallament a l'esquena. Això també passava al Refugi de Perafita. Realment, l'organització era excel·lent i mobilitzà una quantitat impressionant de voluntaris pels Pirineus. Tot just passar el refugi encara s'havien de trepitjar més clapes de neu però aviat van deixar d'haver-n'hi i ens endinsarem a la Vall del Madriu (Andorra), una altra vegada amb el riu al costat. Tocava 11,5 quilometres de descens fins la Font de la Closa, on es trobava el quart control/avituallament.

Acte II: Duresa sense fronteres

Una vegada superat el control continuava la baixada pel mig del bosc fins arribar a una carretera que seguirem un bon tros, també baixant, fins tornar a endinsar-nos a la muntanya, aquest cop iniciant la pujada més llarga de la Copa. En total 1.300 metres de pujada continua, vaig iniciar l'ascens a les 13:00h i vaig tardar 3 hores i 15 minuts. El primer tram és va fer molt llarg, la pujada pel mig del bosc era contínua, sense ni un descans i amb una bona pendent. Una vegada arribats al Refugi de Perafita (on hi havia el cinquè control/avituallament) el pendent es suavitzava una mica i ja s'havien complert les dues terceres parts de l'ascensió. Més a munt, a prop del Port de Perafita, tornava a haver-hi força clapes de neu a la cara nord.

Acte III: N'hi ha que neixen estrellats

Faltaven uns 15 quilòmetres de baixada. Tot just després de passar el coll de Perafita la baixada era amb molta pendent però aquesta de seguida es suavitzava i s'arribava de seguida al control/avituallament situat al Refugi Estanys de la Pera. Els membres del control avisaven de que calia vigilar no agafar la pista situada a uns metres passat el refugi. Aquest any havien canviat l'itinerari per no fer tanta pista, el resultat va ser 2,5 quilometres més i més desnivell, doncs baixaves per sota del nivell del Refugi del Cap de Rec i tot just abans d'arribar-hi havies de remuntar. No era una pujada gaire forta però les cames ja estaven molt castigades i es feia molt dur.

Així que et feien passar pel mig del bosc per una zona plena de torberes i amb tot el que havia plogut aquesta primavera calia vigilar de no ficar el peu enmig del fang. Total que vaig arribar a un punt que estava ple de fang de color negre, no veia molt clar per on passar perquè a banda i banda estava ple d'arbustos i vaig decidir passar pel mig. Vaig pensar que amb la gran quantitat de fang que havia trepitjat aquest any ja no vindria d'una mica més, però , sorpresa: el peu esquerre, al fer la passa, s'enfonsà enmig d'aquella aigua de color indescriptible fins un pam per sobre del genoll. L'espant va ser considerable però afortunadament i possiblement gràcies als pals vaig aconseguir mantenir l'equilibri i vaig poder sortir-ne sense fer-me mal. El forat havia quedat completament amagat per l'aigua que havia agafat el color negre de la terra i s'havia vist emplenat per fullaraca que amagava el perill.

Després d'aquest ensurt considerable vaig continuar fins al control/avituallament del Fornell. Tot just passar el control hi havia un riu, i m'hi vaig ficar per rentar-me la cama. El Julián i la parella de nois d'Andorra que ara m'acompanyaven s'avançaren una mica i vaig haver d'augmentar el ritme per atrapar-los, passant pel costat d'un conjunt de branques que havien tallat i abandonat pel terra. Quan estava passant per sobre d'elles el tensor de la bota dreta se m'enganxà i va quedar travat en un curiosa posició: els braços, fermament recolzats pels bastons telescòpics pel davant; pel mig recolzat pel peu esquerre i per darrera el peu dret completament estirat cap enrera, sense poder-me moure ni cap endavant, ni cap enrera. Afortunadament no va passar d'un ensurt i els pals em salvaren per segona vegada d'una bona castanya. Als companys els vaig fer la broma de que estava "gafat".

Sens dubte no era el meu dia, però encara no havia acabat. A l'inici de la pujada final cap al refugi, se m'enganxà un dels pals i em va sortir del topall. Els intents d'arreglar-lo fracassaren estrepitosament i el resultat fou de bastó trencat. Feia bastants anys que tenia els bastons i m'havien acompanyat a moltes marxes i travesses, ara per no anar descompensat n'hauré de comprar un parell de nous.

Els cent metres finals els vaig fer corrent més per pura enrabiada que per un altra cosa. Malgrat tot ja estic esperant que arribi la tercera edició d'aquesta marxa tan dura i alhora tan maca.

Epíleg: En Mark Spencer continua fent de les seves

Al refugi hi havia servei de dutxa, cosa que sempre s'agraeix després d'una marxa. Vaig entrar a la dutxa i quan vaig obrir l'aixeta em caigué el comandament al terra, vaig ajupir-me (no penseu malament que és una dutxa individual) i al aixecar-me... un bon cop de cap.

Ara hi ha unes setmanes de descans i el primer cap de setmana de juliol vindrà la marxa més dura de Catalunya: La mítica Núria-Queralt

Jordi Candela per a www.aeplanoles.org

8-VI-08.  5ª Marxa de Resistència "7 cims"

06:30 Parc de les Dous (Torrelles de Foix) s'inicià la 5ª Marxa de Resistència "7 cims" essent el primer any que entra en la Copa.

La caminada s'ha desplaçat cap al juny, doncs el calendari de la Copa al maig està completament cobert per altres marxes. Només començar ens enfilem per una pista forestal direcció al Clapí Vell. Poc després de començar un company en dona la tarja plastificada amb el lema "Per un Copa més segura" que molts ja portem i que immediatament em penjo de la ronyonera.

Aquesta caminada circular pel Penedès puja 7 cims de no gaire altura. El punt més alt no arriba als 1.000 metres de desnivell sobre el mar però és un continu puja-baixa. Els cims en ordre de la caminada són: Clapí Vell, Puig de l'Àliga, Montmell, Montagut, Formigosa, Solanes i Cabrera. En total 59,6 km i 4.912 metres de desnivell acumulat que suposa un remarcable 8,2% de desnivell.

L'organització que va ser excel·lent, va destacar pel fet que els controls i els avituallaments líquids i sòlids sovint no coincidien amb els controls, però com aquests també tenien aigua i menudalla al final és com si haguessin muntat 11 avituallaments. A més, la caminada estava molt ben marcada i al final hi havia servei de dutxa.

El diumenge va ser un dia fresquet t i mig ennuvolat, va caure un ruixat de mitja horeta al migdia de forta intensitat amb una bona estona de calamarsa. Vam tenir molta sort amb el temps que va fer perquè amb la calor pròpia d'aquestes dates ho hauríem passat força malament.

El número de participants estava limitat a 300 persones, això va fer que assidus de la Copa que van descuidar-se, finalment no van poder inscriure's. Aquest any s'ha d'estar atent amb les inscripcions doncs no és la primera vegada que passa que la demanda supera l'oferta. L'èxit de la Copa sobrepassa les capacitats d'alguns organitzadors.

El ritme va ser força elevat en general i durant tota la estona vaig anar acompanyat: la major part de la caminada amb l'Antoni i l'Encarna però alguns trossos, vaig fer-los amb altres marxadors. Vaig arribar a les 19:05h (cosa que va suposar una mitja de 4,8 km/h) amb les cames una mica fatigades però amb la satisfacció d'haver fet i haver gaudit d'una caminada nova per a mi.

Per acabar vull destacar que la nova "Ultratrail" anomenada "La Tramuntana" ( http://www.utlatramuntana.com/ ) que s'havia de fer el cap de setmana del 14-15 de juny ha sigut aplaçada per la gran quantitat de neu. El comunicat del comitè organitzador diu textualment: " Considerando que las condiciones del recorrido no permiten garantizar la seguridad del participante y acogiéndonos a lo estipulado en el reglamento, " la Tramuntana" queda aplazada a una fecha posterior (...)". Des d' aquesta petita aportació que faig en aquesta web vull felicitar als organitzadors d'aquesta marxa per la decisió que han pres. A la Copa el tema de la seguretat ha generat polèmica aquesta edició. Esperem que en el futur s'evitin situacions viscudes que haurien sigut molt fàcilment evitables amb una mica de seny. Aquest any em serà impossible participar en "La Tramuntana" però potser l'any vinent hi podré anar, espero que l'edició d'enguany es pugui celebrar i sigui un èxit.

Jordi Candela per a www.planoles.org

01-06-2008 XII Reus-Prades-Reus: Per fi una caminata sense pluja :-)

Reus 06:30h

La caminada va començar amb un emotiu minut de silenci en record del company mort a la Travessa del Montseny

http://picasaweb.google.es/aecreus/XIICaminadaReusPradesReus/photo#s5208797256301217474

També hi havia molts marxadors que portaven un adhesiu amb un llaç negre i amb el lema "Per una Copa més segura" i és que l'ànim de tots va estar condicionat per allò succeït en l'anterior caminada i se sentia a molts companys explicar la seva experiència i la seva opinió, sovint molt crítica.

Era la meva tercera participació en la Reus-Prades-Reus i de les dues anteriors (anys 2003 i 2004) tenia mal record, doncs la calor de juny, que no estava tan fort com aquest any i que pesava uns quilets més van fer que patís molt. Aquest any però la temperatura va ser molt més fresca i el fet que estès sovint ennuvolat (ara amenaçant pluja, ara no, però sense arribar a ploure) va fer que les condicions fossin les ideals per caminar. Al principi vaig fer una part amb l'Antoni i l'Encarna però em sentia molt fort, tenia temença que a la tarda plogués i volia arribar el més aviat possible ja que de tornada a Terrassa havia de passar per les Borges Blanques. O sigui que de seguida els vaig deixar enrera i vaig arribar quasi 2 hores abans que ells, i es que vaig accelerar força!

L'organització de la Reus-Prades-Reus és excel·lent, abans de començar ja hi havia pastes per esmorzar, després 10 controls/avituallaments en 55 kms i els avituallaments líquids tenien menudalla i al final de tot una dutxa que sempre és d'agrair. La veritat és que aquesta vegada la vaig gaudir molt i pensar que mesos enrera m'havia plantejat no fer-la perquè temia la calor!

Tan ràpid volia anar que als avituallaments no em parava, agafava alguna cosa per picar i continuava ràpid tot menjant. Al final, quan només em quedaven 8 kms vaig tenir una davallada molt gran (molta gana i baixada de glucosa) que em va frenar bastant, tot i que vaig poder menjar unes ametlles que portava i continuar caminant frenant el ritme (fins llavors les baixades les havia fet trotant i a partir d'aquell punt ja no vaig poder córrer). Vaig anar un tros una mica marejat però a l'entrada de Reus i havia el Control número 9 amb una mica d'avituallament i vaig poder prendre Coca-Cola i recuperar-me completament. Vaig acabar després de 9 hores i 35 minuts.

Jordi Candela per AEPlanoles.org

25-05-2008 33ª Travessa del Montseny: La Copa s'omple de tristor

Dissabte dia 24 de maig al vespre vaig rebre la trucada d'en David Vallmitjana (president de l'AEP) comunicant-me que ell no vindria. El dissabte havia plogut molt a tot el Pirineu, Prepirineu i no veia gens segura la pujada per les Agudes. Tot i així jo havia decidit anar a provar-ho. I és que jo faig la Copa i vull acabar-la quan abans millor.

Un cap de setmana més, les previsions meteorològiques pel diumenge eren dolentes. Diumenge a les 03:40h va sonar el despertador i em vaig lleva per adonar-me al cap de poca estona que m'havia equivocat al posar l'hora del despertador: m'hauria d'haver aixecat una hora abans doncs l'autocar sortia de Gualba (final de la caminada) a les 04.00h del matí. A l'adona-me'n de l'error vaig decidir quedar-me dormint, al cap de poca estona la meva parella es va despertar i es va oferir a portar-me. Tot i que encara hi era a temps (l'inici era de les 05.00h a les 06:00h) em va saber greu que m'hagués de portar i anar a buscar al final i com la previsió era de pluja vaig decidir quedar-me a casa. Al cap de poca estona, del llit estant vaig sentir començar a ploure molt fort. Fa molts anys que faig caminades de resistència i mai m'havia passat això però com me n'alegro que m'hagués passat precisament aquesta vegada.

Faré un breu resum de la caminada seguint les explicacions de l'Encarna i l'Antoni de Terrassa que si que la van fer. Ells van anar a dormir la nit anterior a Gualba per no haver d'aixecar-se tan aviat, com solen fer en totes les caminades. A les 04:00h van agafar l'autocar direcció Aiguafreda, a les 04:55h (cinc minuts abans de l'inici) ja va començar a ploure a bots i barrals i va continuar durant 11 hores seguides! Sí, sí, 11 hores seguides, si a la Navàs-Navàs ja va ploure durant 7 hores seguides i molts no havien vist mai res igual en una caminada, a la Travessa del Montseny encara va ploure més hores i amb més intensitat!

Tanta duresa es va reflectir amb la baixa xifra d'acabats: 650 inscrits, 580 dels quals varen prendre la sortida i varen acabar 280. És a dir, 300 persones van abandonar pel camí!

La Travessa del Montseny és una de les caminades més veteranes i també una de les més maques i per això el número d'inscrits va ser tan elevat tot i les condicions meteorològiques (molts com jo, ja estàvem inscrits de feia molt temps), un percentatge per sota el 50% d'acabats probablement no s'havia produït mai, però és que les condicions van ser dantesques. Plovia tan fort que, per bo que fos l'impermeable que es portés, acabaves completament xop i a la primera pujada cap al Tagamanent ja van començar a haver-hi abandonaments, gent que feia mitja volta i tornava cap a Aiguafreda. I és que a Tagamanent el dissabte ja havien caigut 11 litres (46,8 litres el diumenge). El següent punt on va abandonar molta gent va ser Collformic i l'organització no tenia mitjans per treure'ls d'allà, la gent havia de trucar al mòbil per a que amics o familiars els anessin a buscar (i molts portar-los cap a Gualba a buscar el cotxe, quina volta!). Els que van continuar però, encara es van trobar pitjors condicions al cim del Matagalls, doncs feia molt fred, queia granissada i hi havia boira. No es podia parar perquè et quedaves congelat. La baixada cap a Sant Marçal va ser molt dolenta pel fang. A Sant Marçal també va abandonar gent, fins i tot va haver-hi gent que va continuar i en trobar-se la grimpada no ho va veure clar i va tornar enrera, abandonant, tot queixant-se (sense èxit) a la gent del control de que allò no era segur.

A la pujada de les Agudes es va produir la desgràcia, un company va relliscar fent la grimpada va caure barranc avall i va quedar molt malferit. L'helicòpter no va poder accedir al lloc en ser una zona boscosa i es va tardar molt temps em poder traslladar-lo a un hospital doncs el van haver de treure en llitera per camí i va acabar perdent la vida. Es tractava d'un assidu de la Copa d'aquests últims anys i la notícia ha commocionat la comunitat de marxadors.

Com sempre, en aquest país, no canvien les coses fins que passa una desgràcia i és que molts companys estan enfadats en el sentit que el reglament de la Copa no hagués previst una situació com aquesta. Molts creiem que s'hauria d'haver pujat a les Agudes per una altre camí més segur o bé haver eliminat aquest tros o bé haver suspès la prova. A la majoria de nosaltres no ens agrada el risc. Una cosa es que el camí estigui relliscós i puguis caure i trencar-te la cama, una altra molt diferent és que et facin passar, sí o sí, per un lloc perillós.

Sobre aquest tros de grimpada em comenta l'Antoni que la roca no relliscava i s'agafava bé tot i la pluja, però vaig sentir per altres companys que el problema estava en el fet que amb la pluja i la boira costava molt seguir els senyals i era molt fàcil equivocar-se de camí i pujar pel dret amb el conseqüent perill.

Així i tot, l'Antoni i l'Encarna van acabar després de dotze hores lluitant contra els elements. A ells no els quedava altre remei de fer la caminada si volien continuar optant a ser campions de la Copa doncs havien faltat a algunes caminades al principi i ara van justos de punts. Afortunadament a mi encara em queda marge tot i no haver anat a aquesta caminada i haver abandonat a la Marxa Romànica de Navàs.

http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=4165

Jordi Candela per AEPlanoles.org

17-18 de maig 2008. 21ª Marxa "Gràcia i Montserrat"

17:00h: Plaça Rius i Taulet del barri de Gràcia de Barcelona. Es dóna la sortida i els marxadors comencem la ruta tot enfilant-nos cap a la Torre de comunicacions de Collserola.

Inicialment no tenia previst fer aquesta caminada, volia descansar doncs fer caminades nocturnes és molt dur i la setmana anterior també havia estat nocturna però a l'haver abandonat vaig decidir apuntar-me tot buscant la recompensa dels 11 punts. Aquesta caminada, que ja havia fet un parell de vegades, no m'agrada especialment i tinc la teoria de que la fan de nit perquè de dia els paisatges no acompanyarien gaire a fer-la tot i que això no és pas culpa de l'organització: els voltants de Barcelona estant excessivament urbanitzats.

Aquesta setmana vaig fer la caminada amb en Julián (company ja habitual aquest any), el Toni i l'Encarna. A les marxes diürnes no tinc cap problema en anar-hi sol si els paisatges paguen la pena però a les caminades nocturnes s'agraeix anar-hi acompanyat. També va ploure, però ni l'estona ni la intensitat podien comparar-se amb la setmana anterior. La pluja va formar alguns bassals d'aigua i en algun lloc molt concret hi havia una mica de fang però es va poder caminar molt bé. Aquesta ruta té la particularitat que es puja a Montserrat des de l'aeri (que puja més vertical i el número d'esglaons és molt més elevat) i no pel tradicional camí que surt de Monistrol per on passa, per exemple, la Matagalls-Montserrat. La pujada a Montserrat la vaig fer d'una tirada, tal com m'havia proposat, arribant a Montserrat a les 08:21 h del diumenge.

Jordi Candela

6-7 de maig 2008. 21ª Marxa Románica de Resistencia (Navàs-Navàs)

Després de molt temps de sequera finalment va venir una llevantada que va portar pluges copioses i abundants després de més d'un any d'absència d'aquest fenomen meteorològic. La caminada començà a les 18:00h després de gairebé 24 hores plovent. Mentre hi anava en cotxe plovia amb moltes ganes i vaig estar dubtant de si fer mitja volta o no. A partir de Manresa, però, la pluja va anar afluixant fins arribar a Navàs que va fer un descanset (per enganyar).

Tot i les inclements condicions meteorològiques més de 200 intrèpids vam prendre la sortida amb una pluja fina que va anar incrementant la seva intensitat conforme anava passant el temps. Només deixar l'asfalt de Navàs es va veure que les condicions eren molt dolentes: el fang era relliscós, feia perdre sovint l'equilibri, comportava un pes addicional i a les baixades havies de vigilar no caure. El ritme era considerablement més lent i feixuc que en condicions normals i a la primera oportunitat per abandonar, abans d'arribar a una quarta part de la prova, una quantitat molt important de gent va fer-ho.

Jo m'havia ajuntat amb l'Esteve i el Julián i vàrem decidir continuar. Passada la 01:00 h de la nit va parar de ploure (per fi!. A les espatlles, més de 7 hores seguides sota la pluja) i vàrem veure les estrelles. A les 02:15 vam arribar al següent punt on es podia abandonar (km 32) i l'Esteve i jo vam decidir deixar-ho córrer, ja n'estàvem ben tips de fang i pluja.

El Julián va continuar tot sol i va acabar després de més de 19 hores de marxa. Sembla que al parar de ploure els camins van millorar i la segona part de la caminada va poder-se fer en millors condicions i molts marxadors van poder recuperar el ritme i entrar a temps: abans de les 20 hores. Encara que no tots ho van aconseguir: a l'Encarna i el Toni, veïns de Terrassa, els va atrapar l'escombra un cop ja havien superat Porreig i els van fer abandonar. Malauradament van fer més de mitja caminada i el seu esforç contra els elements no va servir per a res.

Val a dir que per a les caminades de resistència és molt important la preparació física però encara ho és més la part psicològica. Tenia moltes ganes de fer la Marxa Romànica de Navàs doncs l'any passat també havia abandonat però pensava que aquest any, estant molt més preparat físicament, no hi hauria cap problema. Vaig adonar-me, però, que no estava mentalment preparat pel clima que em vaig trobar: pluja, fang - molt fang -, fred (se'n va mullar la roba que portava sota l'impermeable i a la que m'aturava m'entrava fred). Tot això afegit a la minva normal d'ànim de la nit em va fer plegar quan físicament encara podia haver donat molta més guerra. Quan vaig abandonar la mitjana del ritme estava per sota dels 4 km/hora necessaris per acabar dins el temps límit i vaig pensar que no aconseguiria arribar dintre les 20 hores. Què era possible ho va demostrar en Julián però en aquell moment jo no podia saber que les condicions millorarien i va ser un factor més que va desequilibrar la balança cap a l'abandonament.

La sensació del dia després va ser que havia perdut el temps i no havia aconseguit l'objectiu, va ser molt frustrant. El temps ja estava anunciat o decideixis quedar-te a casa o si hi vas has d'anar-hi a totes.

Només em queda felicitar els 136 marxadors que van aconseguir la gesta de finalitzar sota aquelles condicions tan dures.

Jordi Candela

Dissabte 26-04-2008. 6a Marxa Riudoms-La Mola-Riudoms. 53,3 km

06:30h: l'organització llança el coet que marca la sortida i tots els participants comencen a caminar per un sender planer de l'amplada d'una pista forestal que es dirigeix a Montbrió del Camp. El ritme general és bastant elevat i és que la gent encara està fresca. A Montbrió hi ha avituallament i el camí segueix, ara amb lleugera rampa, cap al Pantà de Riudecanyes on hi ha el primer control. Estic molt animat i vaig a un ritme alt, lleugerament per sobre els 5 kms. Aquesta caminada la vaig fer l'any 2006 amb un temps de 10 hores i 27 minuts i ja sabia que era molt menys dura que l'anterior, a part de tenir aproximadament la meitat de desnivell els camins són més bons i permeten agafar un ritme constant més elevat.

Una vegada passat el Pantà de Riudecanyes el camí s'enfila cap al Castell d'Escornalbou. Tot i els quasi 400 metres de pujada continuo anant a bon ritme doncs el desnivell és constant i amb una pendent no gaire forta. Al Castell hi ha el segon control i avituallament. A partir d'aquí s'inicia una baixada curta i molt inclinada per un camí estret amb bones vistes a la vall.

En aquest punt tornem a tenir 300 metres de pujada també per un camí que permet ascendir a bon ritme, a mig ascens trobem el control 3 i a dalt, el parc eòlic de la Serra d'Argentera.

Alguns dels generadors van a tota bufa i quan passes pel costat el soroll i la vibració maregen una mica. Durant uns 4 kms es segueix el parc eòlic, essent el camí planer al principi i de baixada al final, descens que porta al Coll Roig (Control 4 / Avituallament 3).

En aquest punt ve la pujada més dura (almenys per mi, és a dir, la que té més inclinació) que porta al punt més alt de la caminada: La Mola de Colldejou (900 metres de desnivell sobre el mar). A poc a poc però sense parar arribo a dalt amb molt bones vibracions. Els següents 10 quilometres són de descens i començo a trotar i a recuperar posicions. Aproximadament al quilòmetre 30 hi ha el control número 5 i a partir d'aquí el camí és molt més bo i permet accelerar encara una mica més el ritme.

Una vegada acabada la baixada i abans del control 6/avituallament 5 de l'Ermita de la Mare de Déu de la Roca, trobem un parell de rampes que a pesar del seu poc desnivell i que en el plànol semblen molt poca cosa són força durs. Serà que aquesta hora el sol ja pica? El cansament acumulat que comença a passar factura? La qüestió és que també al 2006 se'm va fer dur aquest tram.

Una vegada a l'avituallament recuperem energies amb l'entrepà de botifarra i sant tornem-hi. Són les 13.30h i falten 14 quilometres: els 3 primers de baixada, la resta planers. Els últims quilometres coincideixen amb els primers tornant a passar per Montbrió del Camp. Després de 9 hores i 1 minut finalment arribo.

En aquesta caminada l'organització sorteja un parell de caps de setmana en un establiment termal. No hi ha hagut, però, tanta sort com en els Camins dels Matxos, on al sorteig em va tocar una motxilla de córrer tècnica. Dels "Camins dels Matxos" han publicat ja la classificació a la seva web i allò més remarcable és que clicant al teu dorsal, apareix una estadística molt completa dels temps de pas parcials i la velocitat que fan els marxadors.

Jordi Candela per aeplanoles.org

Diumenge 20-04-2008. Pels camins dels Matxos: Fang i Pluja!

Torelló: 06.30h del matí. Era fosc i la previsió meteorològica anunciava que plouria. Això va fer que 28 marxadors es quedessin a casa. El petard que assenyala la sortida va sonar i 372 persones emprengueren el camí.

La "Camins dels Matxos" té la particularitat de que pots triar fins a quatre recorreguts però el temps està limitat a 15 hores. Així hi ha l'opció Bellmunt o bàsica de 48,1 kms (10 punts per la CCCR) i hi ha dos "bucles" opcionals: Puigsacalm (4,8 kms addicionals i 12 punts) i Cabrera (9,8 kms addicionals amb 12 punts). En total l'opció completa o "Camins dels Matxos" són 62,8 Kms amb 14 punts i la van recórrer sencera el 52,7% dels participants.

Durant la caminada fèiem la broma de que els que recorrien el camí sencer eren "Matxos" de dos orelles mentre que aquells que feien només una opció addicional eren "Matxos" d'una orella.

Cal dir que per completar el recorregut sencer calia anar molt ràpid i córrer en alguns trams doncs el temps és insuficient si ho vols fer caminant. El repte era important i això explica la sortida que hi va haver i que em va sorprendre molt: bona part dels assistents, potser la meitat, sortiren corrent.

La primera part de la caminada té molt desnivell i passa per camins i corriols. Travessa fagedes i diversos tipus de boscos, passa per un camí carener que té una vista preciosa sobre la plana de Vic. La generosa pluja de la setmana havia convertit un paisatge sec en una verdor que em recordava Galícia.

Al quilòmetre 31 hi havia el control número 3, on calia decidir si ascendies al Puigsacalm o no. Només et deixaven pujar fins les 12:30, hi arribava a les 12:26. Just a temps!. La vista a dalt diuen que està molt bé però aquell dia estava emboirat, baixant ens vàrem trobar la sorpresa: el descens era molt vertical i l'organització havia posat unes cordes per ajudar a superar-lo.

A l'inici de la baixada em vaig trobar amb en Sadurní, ell no acabava de veure clar el tema de les cordes i estava esperant algú que l'acompanyés i vaig anar-lo esperant durant tot el tram. Vam ser els últims de la caminada en fer aquest descens.

Una vegada baix, va començar a ploure. Vam anar la resta del trajecte junts tot sofrint la pluja i el fang. Al control 5 vam tornar a trobar gent però ells portaven 10 kms més! Realment allò pitjor era caminar sobre el terra fangós. Hi havia algun corriol de baixada que era perillós perquè relliscava molt, però anant amb compte els caminadors vam superar-lo. Hi havia qui anava fent la broma de que estàvem fent l'atracció "Dragon fang". Al darrer tram el camí creuava el riu sis vegades i l'abundant pluja feia que el camí normalment habilitat per superar-lo fos sobrepassat per l'aigua amb el resultat d'haver-lo de travessar tot mullant-se els peus!

Felicitar a l'organització que va ésser impecable i això que el temps fou advers. Era la primera vegada que hi anava i em van quedar moltes ganes de tornar-hi amb l'objectiu de completar el recorregut sencer. Ja cal que entreni de valent!

Jordi Candela per aeplanoles.org

12-13 d'Abril: Montserrat-Reus

Les 9 del matí: arribo a Santes Creus i tot just aparcar rebo una trucada de l'organització que a l'autocar que sortia de Reus només faltava jo. Aquest era el primer any que hi havia la possibilitat d'acabar la caminada a Santes Creus tot puntuant per la Copa. L'organització posava l'habitual autocar desde Reus i també des de Santes Creus però es van embolicar una mica ja que esperaven 8 persones a Reus que estaven a Santes Creus i a la inversa. Afortunadament, tot va quedar compensat i va haver-hi plaça per tots.

Després d'arreglar-ho tot i esperar uns vint minuts que vinguessin dues persones que feien tard, l'autocar sortia direcció Collbató. A les 10:30 hores arribavem a la piscina municipal de Collbató, temps de sobra per fer la inscripció, saludar els amics i fer la cerveseta al bar tot esperant.

La sortida va ser a les 12.00h. Era un dia assolellat i fresquet, ideal per caminar. A la cua havia vist en Jaume García, company de fatigues de la Copa del 2003. Vàrem fer junts la Rasos i la Trenkakames aquell any. Anava amb el seu amic Ángel que li havia demanat que l'acompanyés, doncs no havia fet mai la Monserrat-Reus. Vam anar plegats fins a Santes Creus.

En Jaume tenia memoritzat el recorregut. T'anava explicant per on passaríem i m'anava preguntant:

- No te'n recordes?

Doncs la veritat, suposo que vaig tan capficat mirant les marques que no m'acostumo a recordar de res.

L'organització de la Montserrat-Reus és molt bona, té un servei que no conec de cap altra caminada: hi ha un servei de transport de material del primer control al final de la cursa i no fa falta que hom vagi carretejant-lo. Els controls estan bé, els avituallaments líquids i sòl.lids estan alternats, personalment els preferiria junts. hi ha un avituallament/control cada deu quilòmetres aproximadament. Als que són líquids, no hi ha menudalla (galetes, xocolata, fruits secs) i tardes 4 hores o més fins que arribes al que tenen entrepans i la gana comença a notar-se. La nota curiosa és que als avituallaments entre les begudes que t'ofereixen hi ha llet d'ametlla (es veu que es producte típic de Reus) i em porta records d'infància: n'havia begut molta!

Tot i tenir poc desnivell, els primers 60 quilòmetres va sent un puja-baixa però els desnivells són de poca rellevància.

Amb la arribada de la nit, les temperatures van baixar molt, i un servidor, que va ser poc previsor, no portava suficient roba d'abric. Vaig pasar molt fred, sobretot a les mans. Allò pitjor eren la paradeta que fèiem als controls.

Finalment vàrem arribar a Santes Creus a les 02:15 hores. A l'Àngel se'l veia molt sencer però el Jaume ja feia estona que s'anava quedant enrere, es veu que patia molt de les plantes dels peus.

Vaig agafar el cotxe i vaig tornar amb la satisfacció dels 10 punts (acabar a Reus suposava 13 punts).

Jordi Candela

Diumenge 06-04-2008. Travessada Molins de Rei - Vilafranca del Penedès

06:00h: Plaça dels Païssos Catalans de Molins de Rei. S'inicia la primera edició de la "Travessada Molins de Rei - Vilafranca" que és puntuable per la CCCR.

Els anys imparells organitzen la Molins de Rei - Montserrat i els parells "La Travessada". L'organització de la caminada (el centre excursionista Molins de Rei) va demanar entrar a la Copa tot pensant en augmentar el nombre d'inscrits i, efectivament, han aconseguit triplicar el nombre en el seu primer any i això que van limitar l'inscripció a 600 marxadors i la van tancar una vegada assolida aquesta xifra.

L'inici, encara de nit, no és gens agradable: s'ha de travessar un polígon industrial, algunes carreteres i passar pel costat d'una cimentera. Una vegada s'entra al bosc, al cap de pocs quilòmetres, el paisatge paga la pena.

La caminada té força avituallaments i controls. Dels avituallaments destaquen especialment el de la preciosa ermita de Sant Ponç-Corbera al quilòmetre 16,5 i el del quilòmetre 33 on serveixen entrepans de botifarra entre altres menges. Un excel.lent per l'organització!

Gran part de la caminada transcorre per un camí carener que en un dia clar ha de tenir una vista impressionant.

Arribada a les 14:06 a l'estació de tren de Vilafranca i a esperar el tren per tornar cap a Molins de Rei. Set puntets més al sarrió.

L'anècdota de la caminada és que es va perdre un grup nombrós de marxadors. La veritat és que una vegada s'entra al bosc la marxa està correctament senyalitzada amb marques grogues i no s'acaba d'entendre que fessin varis quilòmetres sense veure una senyal i seguissin fins arribar a un control per adonar-se que s'havien saltat l'anterior: el de l'ermita. Hi va haver un grup de quatre persones que van enfadar-se força, tot i que no van ser els únics en perder-se. La resta, però, van ser més pràctics i van tirar ràpidament enrere a fitxar al control que s'havien saltat, enlloc de quedar-se allí exclamant-se.

Jordi Candela

Dissabte 29-03-2008. 5a Marxa La Selva del Camp Muntanyes de Prades. (per Jordi Candela)

Dissabte 29-03, a les 04:15h del matí sona el despertador, em llevo i marxo cap a La Selva del Camp (1 hora 20 minuts en cotxe i la tira de peatges), arribo aviat (06.15h) i em dona temps d'anar a treure el dorsal, preparar-me i saludar amics de caminates, entre ells varis ex-companys del Centre Excursionista Parets amb alguns dels quals he acompanyat a la caminata.
Havia vingut a les muntanyes de Prades un parell de vegades i m'havia agradat molt, ahir va ser el dia que vaig disfrutar més pq la volta que es don amb aquesta caminata es molt complerta i es passa per llocs absolutament preciosos amb unes vistes espectaculars i diferent tipologia de boscos. Una caminata que pel quilometratge i desnivell és una mica dura però que es preciosa i amb una organització exemplar, tota l'organització ha estat molt bé (i la possibilitat de poder-te dutxar al final s'agraeix) però vull destacar que al meu parer la senyalització és excel.lent, probablement la millor senyalització que hagi vist mai.
Era la cinquena edició de la caminata la veritat és que m'han quedat moltíssimes ganes de tornar-hi. Sovint tenim molta tendència a anar-nos-en cap al Pirineu o al Montseny i que tenim oblidades moltes muntanyes més costaneres i no tan altes però precioses com les Muntanyes de Prades i els Ports de Besseit. Aquesta caminata és una oportunitat magnifica per conèixer les Muntanyes de Prades, la recomano.
La sortida era a les 07:00h i el control d'arribada s'ha tancat al 24:00h. Vam arribar a les 23.30h després de 16 hores i mitja, les tres últimes hores, ja nocturnes han sigut una mica dures però mai he tingut la sensació d'anar malament i de que no acabaria, senzillament aquest és el meu ritme i no el de la primera caminata en que vaig quedar molta garratibat. Una salutació als companys de fatigues: Jordi Domenech, Marga, Pitu, Llorenç, Lluis i Txarlie

Jordi Candela

Diumenge 02-03-2008. 9a Marxa dels Castells de la Segarra. (per Jordi Candela)

La Castells de la Segarra (de 51 kilometres i poc desnivell) té la particularitat de començar cada any a un lloc diferent, canviant cada any el sentit de la Marxa. L'organització dels dos clubs excursionistes (de Guissona i Cervera) és excel.lent. A diferència d'altres caminates no saps a on trovaràs els controls, és a dir, són sorpresa, la meva suposició és que per evitar que algú fagi trampes i fagi algun tros motoritzat donat la tipologia del terreny, pistes forestals a traves dels camps de cereals de la Segarra. Respecte edicions anteriors han avançat la data i això potser li fa perdre una mica d'encant, doncs a finals de març el cereal (blat?) té més de mig metre d'alçada i el vent el fa moure tot formant onades. Dia primaveral, una mica tapat al matí amb un ventet fresc molt agradabable, al migdia però les temperatures s'enfilen cap amunt amb molta força, fent una mica massa de calor. Aquesta caminata més tard en el calendari es convertiria en un infern! Més de 1.200 participants sortiren a les 07:00 hores del matí de Concabella i vaig arribar a les 16:25h i els primers 7 punts de la CCCR-2008 al sarrió. El dia després però està sent molt dur: tinc les cames completament garratibades i és que potser el ritme va ser una mica ràpid (vaig apretar que m'esperaven a casa!) ara a recuperar i continuar entrenant que la propera caminata(La Selva del Camp - Muntanyes de Prades al 29-03-2008 serà més dura).
L'anécdota va estar en la inscripció: El formulari d'inscripició de la pàgina web dels organitzadors no tenia en el desplegable del club l'AEP. Després d'enviar un correu a la bústia de suggerències sembla que ja s'ha solventat i l'any vinent m'han assegurat que ja hi serem ;)

Jordi Candela